Travessa 3 dies a Aigüestortes - Boí

Aquí deixo la resenya de la ruta feta a finals d'Agost del 2010 (24/08/2010) pel Parc d'Aigüestortes. La travessa la vam fer en Carlos i jo i esperàvem arribar fins a Saboredo.

Resum

Inici: Embassada de Sallente, a uns 7 km de Cabdella, Lleida (40º 32’ 24’’ N i 0º 59’ 27’’ E)

Fi: Ruta circular

Temps: 3 dies

Desnivell positiu acumulat: 3000 m aprox.

Desnivell negatiu acumulat: 3000 m aprox.

Nº de pics coronats: 2

Integrants: Carlos i jo

Pics coronats:

1 Cap de les pales de Colomina (2671 m)                                            

2 Pic de Vidals (2904 m)

                                                              

Observacions: Al trobar-se al PN d’Aigüestortes, trobem aigua sovint a l’estiu, a l’hivern, s’haurà d’anar amb compte ja que sol estar nevat i és més complicat trobar aigua ja que la ruta transcorre per cotes altes. A l’hivern cal portar material d’hivern ja que sol estar tot nevat.

Dades:

	PUNT	HORA	ALTITUT (m)	REFERÈNCIA
Dia 1	Inici	11:00	1800	Embassada de Sallente
	1	11:15	2164	Estany Gento (Telefèric)
	2	12:30	2415	Refugi Colomina
	3	14:00	2671	Cap de Pales de Colomina
	4	15:30	2904	Pic de Vidals
	5	17:00	2415	Refugi Colomina
Dia 2	6	8:00	2415	Refugi Colomina
	7	9:00	2315	Cabana d'Estany Tort
	8	11:00	2666	Collada dels Gavatxos
	9	14:00	2424	Portarró d'Espot
	10	15:30	2064	Mirador de l'Estany
	11	17:00	2367	Refugi d'Amitges
Dia 3	12	8:00	2367	Refugi d'Amitges
	13	9:30	2064	Mirador de l'Estany
	14	11:00	2424	Portarró d'Espot
	15	13:00	1987	Refugi Estany Llong
	16	14:30	2350	Estany Delluí
	17	15:00	2577	Collada Delluí
	18	16:00	2315	Cabana d'Estany Tort
	19	18:00	2164	Estany Gento (telefèric)
	Fi	18:15	1800	Embassada de Sallente

Ruta:

Descripció: En negre descric la ruta, en blau descric la meva experiència.

Dia 1: Sallente –Refugi Colomina (11:00 – 17:00)

- Lloc d'inici: Parking Embassada de Sallente (1800 m)

- Hores caminades: 6h

- Acumulat positiu: 1104 (364 en telefèric) m

- Acumulat negatiu: 489 m

- Pics coronats: Cap de Pales de Colomina (2671), Pic de Vidals (2904)

- Lloc final: Refugi Colomina (2415 m)

Per arribar a l’embassada de Sallente, s’ha d’anar fins a La Pobla de Segur, d’allà agafar la N-260 fins a Santerada on comença la carretera L-503 que ens deixarà a l’embassada després de passar els pobles de La Pobleta de Bellver, La Torre de Cabdella i Cabdella.

Des de l’embassada de Sallente, es pot agafar un telefèric que remunta uns 364 m i que porta fins l’estany de Gento. En el següent link es troba tota la informació relativa a aquest telefèric (orígens, tarifes, horaris, etc): http://www.vallfosca.net/teleferic.php

Avui no ens hem aixecat tan d’hora, ens ho prenem en calma ja que tenim intenció de dormir a la cabana de l’estany tort i, agafant el telefèric, es fa en un moment. Carreguem els trastos al Saxo i, carretera i manta (des de Tordera hi ha un bon tram...), cap a la Vall Fosca.

Un cop a l’estany de Gento, hi ha 2 camins per arribar fins al Refu de Colomina, un dóna més volta i va a buscar el GR. L’altre, puja pel dret al costat esquerre de l’estany. Aquest últim és més recomanable, té millors vistes i és bastant més ràpid encara que la pujada sigui dura.

Arriben a mig matí a l’embassada de Sallente, aparquem i fem temps al bar i a la botiga fins que ens criden per pujar al telefèric. Podríem pujar caminant, però pel preu que té (almenys quan hi vam anar), val la pena agafar-lo i estalviar-te un hora de pujada. El telefèric ens deixa a l’Estany de Gento, des de allà, hi ha 2 camins per anar al Refu de Colomina, un que puja vertical al costat de l’estany i l’altre que agafa va a buscar el GR. Nosaltres tirem pel dret i en una horeta i poc ens hi plantem.

Un cop som al Refu de Colomina, demanem informació per l’estat de la cabana de l’estany tort i ens diuen que millor no passem la nit allà, que és un cau i passarem fred. Després de valorar-ho una bona estona i fer trucades a diferents refus per veure si tenien lloc per nosaltres, decidim deixar els trastos a Colomina i passar la nit allà i destinar la tarda a fer alguna excursió per la zona.

Des de el refugi de Colomina, es poden fer varies excursions. La que es proposa en aquesta ressenya és fer el Pic de Vidals (2904 m) passant pel Cap de les Pales de Colomina (2671 m). El camí comença al refugi, i voreja l’estany de Colomina per l’esquerre (no s’ha de seguir el GR, sinó travessar-lo per anar a buscar la petita carena que puja a la muntanya que puja des de l’estany). Una vegada es troba la petita carena, s’ha de pujar fins el cim.

Decidim pujar el cim que queda just darrera del refu i l’estany de Colomina. El camí és molt senzill i, sense pes, es fa en un moment. Mentre pugem, trobem un trio d’escaladors pujant el Cap de les Pales de Colomina. Una vegada arribem al cim, les vistes al refugi són espectaculars.

Des de el Cap de les Pales de Colomina, es pot identificar perfectament el pic de Vidals mirant cap al Oest-Norest. El camí es visualitza molt ràpid. Simplement s’ha de baixar el Cap de les Pales de Colomina i anar a buscar el corriol que passa entre els estanys dels Vidals d’Amunt. Des d’allà pujar la collada dels carboners i, un cop a la collada, trencar a mà dreta cap al pic de Vidals que presenta una pujada accidentada de rocs però que no presenta cap dificultat.

Sens ha fet molt curta la pujada al Cap de les Pales de Colomina i decidim allargar l’excursió fent el Pic de Vidals. Continuem pel camí que ens ha portat al cim del Cap de les Pales i baixem fins anar a buscar uns estanys que ens queden al Nord-oest. El camí és molt curiós ja que passa entre dos estanys que descansen a la faldilla de la collada dels carboners. Des d’allà, es presenta una pujada imponent però que, xino-xano, es fa en una mitja horeta.

En arribar al cim, fem les fotos de rigor, un pipi i no ens estem gaire estona ja que s’està aixecant vent i comença a baixar la temperatura. Comencem a baixar pel mateix camí vigilats per uns aguilots que no paren de sobrevolar els nostres caps.

Un cop passats els estanys, en comptes de tornar a pujar al Cap de les Pales de Colomina, es flanqueja el cim per l’esquerre per anar a buscar el GR que s’intercepta a l’estany de Mar i es segueix fins arribar al Refugi de Colomina.

Quan arribem a l’estany de Mar, trobem unes vistes genials, en arribar a casa me n’adono que hauria d’haver parat una mica més d’atenció en l’enquadrament de la foto ja que podria haver quedat molt millor amb el paisatge que teníem darrera...

En arribar al Refugi, planifiquem la ruta de demà i descansem bé per la dura jornada de l’endemà.

Dia 2: Refugi de Colomina – Refugi d’Amitges (08:00 – 17:00)

- Lloc d'inici: Refugi de Colomina (2415 m)

- Hores caminades: 9h

- Acumulat positiu: 654 m

- Acumulat negatiu: 702 m

- Pics coronats: -

- Lloc final: Refugi d’Amitges (2367 m)

La segona etapa de la travessa és molt llarga, travessa el parc nacional de sud a nord, pujant la collada dels gavatxos, el Portarró d’Espot i la pujada d’Amitges. La ruta comença al refugi de Colomina, s’agafa el GR que passa a prop de l’estany en sentit oest. En arribar a l’estany tort (un estany enorme, es segueix el camí ben marcat que va per la riba de l’estany fins arribar a una roca enorme on es troba la cabana de l’estany tort.

Hem passat molt bona nit, encara teníem al cap alguna de les nits que vam passar als refus d’Aigüestortes en la Travessa 3 dies Aigüestortes - Sant Maurici. Ens posem a caminar ben d’hora, després d’esmorzar fort. Anem a buscar el GR que ens va portar al refu el dia abans i el seguim fins l’estany tort. És un camí agradable amb unes vies de tren petites molt antigues. En arribar a l’estany tort, ens quedem meravellats per la magnitud de l’estany. Poc després de torbar l’estany, trobem una roca enorme i la inspeccionem.

Trobem una entada a la roca i entrem en un petit refugi que deduïm és la cabana de l’estany tort.

Des de la cabana, aixequem el cap i veiem la ruta que hem de seguir per pujar la collada dels gavatxos. Encara queda molt de caminar!

Des de la cabana, el camí continua essent clar, s’identifica clarament el Pic del Subenuix (2949) i la collada dels gavatxos. El camí transcorre entre basses i estanys, entre ells el de Cubieso. La pujada a la collada es fa eterna ja que és molt vertical.

Continuem pel camí que hem dibuixat amb la ment i el dit per plantar-nos al peu de la collada dels gavatxos, no sense abans fer una mirada enrere i veure l’estany Cubieso i el Pic Tort a la nostra esquena. La conjura entre el sol, els núvols i les hombres ens regalen una instantània increïble.

Una vegada al peu de la collada, mengem una mica per recuperar forces, mirem el rellotge i cap amunt! Tota la gent que ens hem trobat pujaven per la collada de Delluí, suposo que la dels gavatxos no és tan coneguda, o ho és massa i per lo vertical que és la gent no hi va gaire!

Una vegada adalt, descansem una mica, ha sigut dura la pujada, hem hagut d’anar parant per recuperar l’alè i a la cota alta de la collada, el sol ens regala unes estones de rajos calentets. Enrere queden els núvols alts.

Una vegada s’ha pujat la collada dels gavatxos, el camí ja no és tan clar, s’ha d’anar enllaçant els estanys de la vall de la coma de pescadors però no està gaire indicat així que més val deixar les fites i intuir el camí més adient. A l’últim estany (Basses de les Granotes), quan es pot veure l’estany llong, cal trencar cap al Nord-est i enfilar el Portarró d’Espot.

Baixant comencem un repte, ens fixem massa en les fites i intentem seguir-les però es perden cada dos per tres i avancem lents i intentant assegurar les passes. En una d’aquestes trepitjades, malauradament en Carlos trepitja malament i es fa mal al peu així que redefinim la ruta i anirem a dormir a Amitges en comptes d’anar fins a Saboredo. Això farà que no veiem tan tros del parc però ja va bé perquè la ruta era massa ambiciosa.

Una vegada arribem a l’últim estany, ja veiem el camí que puja al Portarró d’Espot i semblen les rambles, un munt de gent que suposem venen de l’estany de Sant Maurici, la part més turística del parc. Abans d’anar a buscar el camí, també es pot veure l’estany llong, on va a parar l’altre part del camí del Portarró.

Pugem el Portarró d’Espot, és una pujada bastant suau, es nota que sol fer vent per aquesta zona perquè està molt arrodonida i la dominen prats per on pasturen les vaques sovint. En aquesta pujada em faig un tall al dit de la mà... Serà la últia vegad que porti llaunes de sardina amb tapa dura...Després de pujar el Portarró d’Espot, el baixem per la Coma d’Aiguabella i anem fins al mirador de l’estany de Sant Maurici, on es veuen els Encantats presidint l’horitzó.

En aquesta zona el camí està molt senyalitzat ja que aquesta zona és molt turística així que només s’ha de seguir el camí fins enllaçar el GR i d’aquí agafar la pista que puja al refugi d’Amitges.

Per fi arribem a la pujada d’Amitges per la pista forestal per on circules els 4x4 del parc. En aquest cas, són les Agulles d’Amitges les que presideixen aquest horitzó. Ens preguntem si hi haurà lloc ja que en aquesta època de l’any sol haver-hi molta gent al parc.

Arribem al refu i els hi comentem el que ens ha passat. El refu està ple, però ens deixen quedar-nos al menjador amb uns matalassos i unes mantes. A l’endemà ens adonaríem que és el millor que ens podia passar ja que de ben segur hi havia algú que roncava a les habitacions si el refu estava ple....

Dia 3: Refugi d’Amitges – Refugi de l’Estany Llong - Embassada de Sallente (08:00 – 18:15)

- Lloc d'inici: Refugi d’Amitges (2367 m)

- Hores caminades: 10 h

- Acumulat positiu: 950 m

- Acumulat negatiu: 1517 m (364 m en telefèric)

- Pics coronats: -

- Lloc final: Parking de Sallente (1590 m)

La tornada repeteix un tram de camí fins el Portarró d’Espot. Una vegada allà, es baixa fins l’estany Llong on es troba un refugi guardat també bastant turístic per la possibilitat de pujar en taxi 4x4.

Ens aixequem ben d’hora ja que no sabem com respondrà el peu de’n Carlos a la ruta. Esmorzem i enfilem el mateix camí que vàrem fer el dia anterior però en sentit contrari. La ruta ideal hagués sigut per l’estany Redó pel Portell de Crabes, però amb les condicions en que ens trobem preferim repetir el camí fins el Portarró d’Espot.

Comencem la baixada per la pista forestal d’Amitges, té bastant pendent i un munt de pedres per a que els 4x4 es puguin agafar bé. El peu de’n Carlos ho passa malament en aquesta baixada i ens temem el pitjor. Poc després ens adonaríem que aguantaria i arribarem bé al cotxe.

En aquest tram del viatge no tirem gaires fotografies ja que el camí el vam fer el dia anterior, i tampoc en vam fer a l’estany Llong ja que quan vam arribar hi havia molta gent i la il·luminació tampoc era l’adequada. Riem una estona al veure’ns allà, suats, amb olor a suat de fa 2 dies i trobar-nos a la gent que puja amb cistells per fer un pícnic, amb sabatetes i jerseis lacoste... Si, faran un pícnic bo, però no coneixen res del parc...

Just a l’alçada del refugi de l’estany Llong surt un camí indicat cap a l’estany Delluí. Es reconeix fàcilment ja que només hi ha 2 opcions, o el camí gran, és a dir, pista forestal per on venen els taxis 4x4 o un corriol que s’endinsa en el boc. S’ha de seguir aquest corriol que fa una volta flanquejant les muntanyes fins trobar una vall que mor a l’estany Delluí i a la seva collada.

Després de menjar una mica al refu de l’estany Llong, continuem el camí per anar cap a l’estany Tort i, des d’allà, tornar cap al cotxe. Per tornar cap a l’estany Tort hi ha 2 camins, la collada dels Gavatxos o la collada de Delluí. Ja que la dels gavatxos la vam fer el dia anterior, decidim fer una mica més de volta i anar per l’estany de Delluí i la seva collada.

És un camí un pel llarg, sense gaire desnivell, cosa que fa que sigui bastant agraït caminar per allà i anem a bon ritme. Al cap d’una estona de veure uns paisatges plens de muntanyes, trobem l’estany Delluí.

En aquest estany ens estem una estona ja que les vistes són espectaculars i aprofitem per agafar forces abans de pujar la collada.

La collada és una pujada amb força desnivell i que es fa xino-xano tot zigzaguejant. Encara que tingui desnivell, és bastant més agraïda que la dels gavatxos així que en aquest punt descobrim perquè tothom anava per aquí el dia anterior.

En arribar a la cota més alta de la collada, el camí de baixada s’identifica clarament, és bastant còmode així que es fa molt ràpid. En aquest moment em separo una estona de’n Carlos baixant corrents per fer-li una foto des d’abaix amb tota la collada de Delluí de fons.

Arribats en aquest punt, es torna a recórrer el mateix camí que el dia anterior fins la punta de l’estany Tort, punt on s’intercepta el GR que porta cap al refugi de Colomina (camí del dia anterior) o que porta cap al Pla de la cort (camí que s’ha d’agafar per tornar a l’estany de Gento). Es segueix el GR en sentit al Pla de la cort fins trobar el trencall indicat que senyala l’estany de Gento.  Una vegada a l’estany, hi ha 2 opcions, agafar el telefèric per baixar fins l’embassada de Sallente o baixar pel camí.

Com en totes les rutes, quan s’està arribant al final i tornes a veure el paisatge de l’inici de la travessa, se’t cauen al damunt tots els kilòmetres que portes caminats, els kilograms que portes a l’esquena i comences a tenir ganes d’arribar al cotxe.

Tornem a passar per la cabana de l’estany tort, tornem a entrar per veure si hi ha indicis d’activitat i, efectivament, trobem una tenda de campanya muntada dintre de la cabana.

La resta del camí el fem bastant a la idea, tot i que les forces ja no acompanyen gaire. En l’últim tram, el que baixa fins l’estany de Gento on es troba el telefèric, m’avanço per anar comprant els bitllets per quan arribi en Carlos pujar directament al telefèric ja que no hi ha gaires freqüències. Serà una de les primeres vegades que corri per la muntanya, quí sap?, potser en uns anys em dedico a córrer per la muntanya en comptes de fer-ho per asfalt…

En arribar a l’estany de Gento, ens trobem amb una de les persones més antipàtiques que he conegut mai. No sé si era política d’empresa o què, però es veu que tenen preferència les persones que han comprat anada i tornada, encara que no siguin a l’hora a la que surt el telefèric. I el tiu no ens dona cap facilitat per poder pujar, i això que només som 2 persones i una d’elles té mal al peu… El respecte no s’hauria de perdre mai, encara que cobris poc o estiguis fins els nassos de la teva empresa, la resta de gent no té cap culpa. No el vam engegar perquè en Carlos ja no estava per caminar més, sinó, l’hauríem engegat i hauríem baixat caminant…

Una vegada arribem al cotxe, encara ens queda un llarg camí cap a casa. Revisem les fotus i comentem la Travessa que, com sempre, no ens ha decepcionat.  El parc d’Aigüestortes sempre et deixa un bon sabor de boca i és bo deixar quelcom sense veure per tornar-hi. Segurament la pròxima vegada que hi vagi, l’objectiu serà visitar la zona de Saboredo.

Per cert, en no res el peu de’n Carlos es va recuperar bé i no va ser res! Això sí, devia ésser dur caminar amb un esquinç tantes hores i pels camins per on anàvem!