Travessa 2 dies a Núria

Començo el meu Blog amb la ressenya de la travessa per Núria que vam fer el pasat 15 i 16 d'Agost de 2011: Queralbs - Puigmal - Bastiments - Queralbs

Resum

Inici: Parking del cremallera de Queralbs

Fi: Parking del cremallera de Queralbs

Temps: 2 dies

Desnivell positiu acumulat: 3000 m aprox.

Nº de pics coronats: 18
Integrants: Sergi i Ester

Pics coronats:

1 Cim de la Dou (2462m)
2 Cim dels Borruts (2673m)

3 Puigmal (2911m)
4 Puigmal Petit de Segre (2810m)           
5 Puigmal de Segre (2843m)

6 Puig del Coll de Finestrelles (2744m)

7 Pic de Finestrelles (2828m)
8 Pic de Núria (2789m)
9 Pic del Coll d’Eina (2771m)

10 Cim del Pic d’Eina (2830m)
11 Pic deNoufonts (2861m)

12 Pic de Noucreus (2799m)

13 Fossa del Gegant (2808m)
14 Pic Superior de la Vaca (2826m)

15 Pic dels Gorgs (2840m)
16 Pic de l’Infern (2869m)
17 Pic de Freser (2835m)

18 Bastiments (2883m)

Observacions: Cal portar molta aigua. El primer dia, des de Queralbs al coll de Noufonts no se’n troba ja que el camí proposat és fa per la carena muntanyosa. A Noufonts se’n pot trobar, però s’ha de baixar fins a la vall. El segon dia, no es troba aigua fins que es baixa el coll de la marrana, se’n podria trobar prop de la cabana de Tirapits però significa baixar fins la vall i tornar a pujar i és un desnivell considerable. S’aconsella portar 5 l d’aigua per persona, 3.5 l pel primer dia i 1.5 l pel segon (ja que el segon es pot recollir aigua del riu després de baixar el coll de la marrana).

Descripcció: En blanc descric la ruta, en blau descric la meva experiència.

Dia 1: Queralbs – Coll de Noufonts (8:00 – 18:30)

Es deixa el cotxe al parking del cremallera de Queralbs. Convé fer-ho ben d’hora al matí perquè la ruta és molt llarga. El primer tram és molt dur ja que s’ha d’anar a buscar la pista forestal d’11.5 km que puja fins al mirador de Fontalba amb un desnivell considerable.

Venim de lluny i arribem tard, comencem la ruta a les 9.00 però decidim fer dit i ens pugen en 4x4 fins al mirador ja que la pujada a Fontalba és d’uns 2800 m. Suposo que el sentiment que tenim de lo insignificants que som quan anem a la muntanya fa que cap de nosaltres ens preguntem els noms, només d’on venim i a on anem. Així doncs, una vegada adalt, ens acomiadem de l’home de Platja d’Aro i de la seva gossa, treiem el mapa i la Brúixola i, tot identificant les muntanyes que ens envolten i la ruta que hem de seguir, ens posem en marxa.

Una vegada al mirador de Fontalba, s’ha d’anar cap a ONO per un camí que ràpidament enfila cap a munt fins que fem el primer cim: Cim de la Dou (2462m). Una vegada aquí, hem de continuar pujant fins coronar el Puigmal (2911m), passant primer però pel Cim dels Borruts (2673m).

Arribem al cim del Puigmal amb ganes, ens ha costat perquè és la primera pujada forta, encara que estem molt animats per continuar la ruta. La gent que ens trobem ens comenta que s’esperen plujes per la tarda (tot i que nosaltres vàrem mirar la meteo i no ho deia). Decidim continuar la ruta ja que hi ha varies vies d’escapada de la ruta definida per Núria si trobem dificultats.

Des de el pic del Puigmal, es baixa per la seva cara NNE i es comença la travessa per la carena de pics que fa frontera entre Catalunya i França. A partir d’aquí, el camí es converteix en una muntanya russa de pujades i baixades coronant pics i baixant fins els colls. S’enllacen llavors els següents pics: Puigmal Petit de Segre (2810m), Puigmal de Segre (2843m), Puig del Coll de Finestrelles (2744m), Pic de Finestrelles (2828m), Pic de Núria (2789m), Pic del Coll d’Eina (2771m), Cim del Pic d’Eina (2830m) y Pic de Noufonts (2861m).

Comencem a coronar pics i pics, pujant i baixant, desitjant que no plogui. Hem deixat de veure gent, només n’em trobat al cim de Puigmal i baixant per enfilar el Puigmal Petit de Segre, aquí ens hem trobat uns nois que, des de l’estació d’esquí de Puigmal 2600 pujaven amb sabatilles i texans... Així doncs, una vegada sols a la muntanya, comencem a jugar amb els núvols baixos i la boira que comença a amenaçar-nos.

A partir d’aquí, comencem a endinçar-nos cada cop més en la boira, comencem a perdre la por de la pluja però creix el neguit de perdre’ns, així doncs, aminorem la marxa dedicant més temps a situar-nos amb el mapa i la brúixola. Sabem que és perillós, però cada cop que assolim un cim, veiem que ens ensortim, això fa guanyar confiança per continuar. Encara tenim l’esperança d’arribar al punt previst per muntar el Bivac i esperem que a l’endemà ens faci bo.

Per fi arribem a un dels pics més famosos de la zona, el Pic de Finestrelles (2828m), la boira ens dona un respir i ens deixa entreveure unes vistes que el primer dia de la travessa no gaudiríem.

Abans d’encarar el cim del Pic de l’Eina ens concedim uns minuts per contemplar l’espectacular torre de l’Eina amb una paret quasi vertical que imposa respecte, però a la vegada pau, trobem un lloc per descansar uns minuts abans de continuar amb la travessa.

Ara si, ja no fem fotos, no es pot, ens ha engolit la boira, Brúixola en mà, avancem amb compte, amb l’adrenalina a flor de pell. La boira i el silenci creen un ambient fantasmal que els Isards, apareixent i desapareixent de la boira, encara fan més incòmode. Veiem formes que es mouen a la boira fins que, en un moment, la boira recula i els veiem fugir correns.

Ens torna a engolir la boira i torna el neguit, les forces comencen a desaparèixer, és l’últim pic però es presenta interminable ja que no veiem a 5 metres. No veiem el cim, només pujem i pujem. Per fi, Brúixola en mà enfilem l’últim tros en direcció N, només queden uns metres segons el mapa però, fins que no arribem, no sabem del cert si queden uns metres o una eternitat. Finalment, arribem, Pic de Noufonts (2861m).

Una vegada s’arriba al cim del Pic de Noufonts, només cal dirigir-se cap a ESE i començar el descens fins el coll de Noufonts on es pot pasar la nit de diverses maneres. Ja sigui a la barraca de Noufonts (situada al començament de la pujada al pic de Noucreus), fent Bivac al mateix coll o baixant fins la vall per resguardar-se del vent.

Encara queda baixar al coll i muntar el Bivac, se’ns fa difícil, explorem la muntanya per veure per on segueix la carena que ens portaria al coll de Noufonts. Reculem el primer intent. No ens podem arriscar a equivocar-nos de direcció, a la segona, trobem el camí correcte i comencem a baixar fins el coll. Una vegada allà, trobem la barraca de Noufonts, però decidim muntar la tenda de Bivac al mateix coll. Hem arribat a les 18:30, després d’explorar la zona, la vall, la barraca, el camí de l’endemà, preparar el terreny, muntar la tenda de Bivac i sopar, se’ns fan es 20:00, ens preparem per dormir i descansar tot allò que puguem per recuperar forces pel dia següent.

Passem una nit tranquila, encara que ens despertem més d’una vegada pel vent que comença a bufar amb força cap a mitja nit, a partir de llavors, tota la nit serà igual. Aprofitem una de les vegades que ens despertem per sortir fora de la tenda, fer un riuet i contemplar el cel. Bon senyal, la boira ha marxat amb la frescor de la nit i ens deixa contemplar les poques estrelles que es veuen al cel per la lluna plena. Continuem dormint fins l’endemà.

Dia 2: Coll de Noufonts – Queralbs (8:30 – 19:00)

A l’endemà cal despertar-se també aviat ja que la tornada és llarga i el descens molt dur. Es continua la ruta en direcció SE, començant la pujada de Noucreus (2799m) i es continua la cresta fins el Pic Superior de la Vaca (2826 m), coronant primer el pic de Fossa del Gegant (2808m) i des d’on es pot gaudir de les vistes dels estanys de Carançà.

Ens llevem de bon matí però sense preses, per gaudir del que la natura ens regala, un paisatge extraordinari, vam arribar amb una boira que no ens deixava veure el que teniem davant i el que tenim davant són 2 valls espectaculars, una d’elles (la que queda en direcció SO) sembla un precipici per on puja serpentejant el GR, l’altre vall és més suau, amb vaques i isards pastant de bon matí a la vora del riu que neix de les muntanyes. Sembla que avui sí, avui podrem gaudir de les vistes que només es troben en aquests paratges.

Enfilem cap al pic de Noucreus, la primera pujada del dia amb un sol que encara no escalfa i un vent que encara bufa amb força. Continuem amb l’estratègia del dia anterior, seguir la carena. Caminant no parem de trobar-nos isards, ramats de 30, 40, 50... Aquesta vegada més lluny de nosaltres ja que no ens amaga la boira del dia anterior. Continuem caminant i per fi veiem Núria, el monestir, la nostra via d’escapada si les coses es posen massa dures, avui però, ho veiem amb més energia, fa un bon dia i hem dormit prou bé, emprenem la ruta sense haver fet 2 hores de cotxe llevant-nos a les 5.30 del matí com el dia anterior.

Continuem caminant per coronar el pic de Noucreus, un lloc que fa pensar en la noblesa de la muntanya, en lo dura que pot arribar a ser i el respecte que se li ha de tenir, tot això ho desperta l’agrupació de les creus al cim. També fem una mirada enrere, cada cop que mirem enrere ens espantem veient d’on venim. Un llarg camí, una gran travessa...

Una vegada es corona el Pic Superior de la Vaca, la carena es bifurca deixant al mig la cabana de Tirapits, s’ha d’agafar llavors la carena que queda al NEper encarar el Pic dels Gorgs (2840m) i Pic de l’Infern (2869m) tot i que després de fer el pic de l’infern s’ha de recular fins el coll per baixar fins al Pic de Fressers (2835m), últim pic abans de coronar Bastiments (2883m). Una vegada es corona Bastiments, s’ha de baixar fins el coll de la marrana i descendir per la cara SO en busca del riu fresser.

Arribem al Pic Superior de la Vaca i continuem recte cap a un ramat de cavalls, hipnotitzats pels seus músculs i els seus nobles moviments, no ens adonem que ens estem equivocant de camí fins que veiem a l’esquerre la cabana de Tirapits i divisem el camí correcte. Llavors reculem i encarem l’infern.

Comencem a pujar i ens adonem de perquè es diu pic de l’infern, la pujada és complicada, molta roca, moltes pedres, però com que encara ens veiem amb força, decidim no continuar pel camí que voreja la cresta per la seva besant francesa sinó que continuem enfilats a la cresta grimpant una mica per arribar al Pic dels Gorgs i d’allà cap al coll. Una vegada al coll, deixem les motxilles i pujem sense pes per coronar el pic de l’Infern. Unes vistes que valen la pena, sobretot per veure de tu a tu la mole de Bastiments.

Descendim l’infern i pujem fins el Pic de Fressers, un pic fàcil, però que ens dibuixa el que serà la resta del camí fins a Bastiments, un cúmul de roques i pedres juganeres que ens fa posar tots els sentits en no trepitjar malament. Una vegada  encarem Bastiments, tornem a mirar enrere per veure una altre perspectiva del Pic de l’Infern.

Només queda l’últim pic, ens veiem amb forces, no parem per menjar, només barretes energètiques que ens donen l’energia instantània per assolir els reptes que sens posen per davant. Arribem a Bastiments, tornem a veure gent, ens adonem que no estem sols a la muntanya,  des de el dia anterior al migdia no havíem trobat a ningú però Bastiments és un Pic molt famós per a que no ens trobéssim ningú. Tothom el puja pel coll de la marrana i els companys ens miren extranyats preguntant-se d’on venim. Algú trenca el gel i ens ho pregunta, no donen crèdit.. 

Abans de baixar cap al coll, em prenc un minut per reflexionar, m’encanta aquesta zona, hi tornaré, se’m desperta una nova idea, la pròxima vegada han de caure el Pic de la Dona i Gra de Fajol... Després de recuperar l’alé, baixem cap al coll de la marrana per començar la baixada. Baixem seguint el GR fins a creuar el Freser i continuem seguint-lo per la vall fins que arribem al refugi de Coma de Vaca. És un camí llarg d’unes 3 hores, mirem al cel i s’està començant a tapar, ens recorda a la tarda del dia anterior, sort que ja no estem tan amunt i podem fugir de la boira. Hem canviat els núvols i els isards per les vaques i el riu.

Una vegada s’arriba al riu, només queda seguir-lo, descendir la vall fins al refugi de Coma de Vaca i, una vegada allà remuntar altura per sortejar un roc gegant al costat del refugi i flanquejar la vall a uns 300 metres en vertical del riu. Al cap d’una estona, el camí baixa per creuar-lo. Després de creuar-lo (uns 15 minuts després del pont) hi ha un cartell que senyala el camí cap a Ribes del Freser o cap a Queralbs, s’ha de continuar pel camí de Queralbs fins la central elèctrica des d’on surt un camí asfaltat fins la carretera que puja cap al parking del cremallera.

Mengem quelcom al refugi de Coma de Vaca, són les 15:30 i tenim ganes d’arribar al cotxe, pensem que la baixada seria ràpida, però ens trobem un cartell que ens torna a la realitat dient-nos que hi ha 4 hores fins arribar a Queralbs. Ens omplim d’energia i remuntem altura per sortejar el roc gegant al costat del refugi, a partir d’aquí tot fa baixada, però ja portem molt de desnivell negatiu i els genolls comencen a patir. Per fi arribem a l’alçada del riu, després de creuar-lo el camí és més planer fins a la central elèctrica, ens entren ganes de banyar-nos al riu però també tenim ganes d’arribar al cotxe per tornar a casa. Arribem al cotxe a les 18:30 i, després de recollir, partim de Queralbs a les 19:00.

Ens agafem uns minuts al cotxe per reflexionar nosaltres mateixos i no parlem de la fita assolida. Una vegada hem reflexionat, ens tornem bojos d’alegria, enrere han quedat 18 pics, 2 dies interminables, vistes espectaculars, adrenalina, esforç... La superació de nosaltres mateixos, el assolir els nostres límits i superar-los, els genolls ja no responen però és igual, hem arribat, hem aconseguit el que volíem, el que ens havíem proposat tot i les inclemències del temps. 

Ha sigut una empresa difícil, m’ha tocat prendre moltes decisions, mantenir la calma i descobrir els camins correctes. Aquesta experiència m’ha fet guanyar confiança en mi mateix, en les meves possibilitats a la muntanya. M’ha fet adonar de lo important que és portar el refugi de Bivac a sobre i la tranquilitat que això dona. He aprés molt i això li dona un valor afegit a la sortida de 2 dies que hem fet.

Estem baldats però a mi ja se’m fica al cap una idea: Tornar a la muntanya, on em sento lliure, on em trobo a mi mateix, on no tinc límits...