Aquí deixo la resenya de la ruta feta al pont del Pilar del 2012 per Comapedrosa. En aquesta travessa vaig estrenar les botes semirígides noves de La Esportiva (Trango S Evo GTX). Genial, cap ampolla!
Resum
Inici: Passada l’estació d’esquí d’Arinsal, sortint del túnel a la dreta, (42º 34’ 46’’ N i 1º 28’ 42’’ E)
Fi: Ruta
circular
Temps: 3 dies
Desnivell positiu acumulat: 2590 m aprox.
Desnivell negatiu acumulat: 2590 m aprox.
Nº de pics coronats: 4
Integrants: Sergi i Ester
Pics coronats:
1 Pic
de la Burna (2658 m)
2 Pic de les Fonts (2749 m)
3 Pic de Vallpeguera (2747 m)
4 Pic de Comapedrosa (2939 m)
Observacions: Cal portar aigua per una jornada complerta ja que fins que no s’arriba
al primer refugi no se’n troba. La resta de dies, es pot agafar aigua al
començament de cada ruta. A l’hivern cal portar grampons i piolet per fer la
cresta fins al pic de les fonts, per pujar els colls i per fer la cresta de
Baiau a Comapedrosa.
Dades:
PUNT
|
HORA
|
ALTITUT
(m)
|
REFERÈNCIA
|
|
Dia
1
|
Inici
|
10:30
|
1590
|
Inici
|
1
|
11:21
|
1885
|
Bifurcació
GR 11
|
|
2
|
12:27
|
2000
|
Bordes
dels Prats Nous
|
|
3
|
14:35
|
2590
|
Coll
del Pic de la Bruna
|
|
4
|
16:50
|
2749
|
Pic
de les Fonts
|
|
5
|
18:30
|
2050
|
Refugi
Pla de l'Estany
|
|
Dia
2
|
5
|
8:25
|
2050
|
Refugi
Pla de l'Estany
|
6
|
10:30
|
2630
|
Cabana
dels Estanys Forcats
|
|
7
|
11:15
|
2735
|
Coll
dels Estanys Forcats
|
|
8
|
12:30
|
2510
|
Refugi
de Baiau
|
|
8
|
14:00
|
2510
|
Refugi
de Baiau
|
|
9
|
15:20
|
2720
|
Pic
de Vallpeguera
|
|
8
|
16:15
|
2510
|
Refugi
de Baiau
|
|
Dia
3
|
8
|
7:41
|
2510
|
Refugi
de Baiau
|
10
|
8:40
|
2770
|
Port
de Baiau
|
|
11
|
9:20
|
2939
|
Pic
de Comapedrosa
|
|
12
|
10:00
|
2650
|
Intercepció
GR
|
|
13
|
11:12
|
2225
|
GR -
Refugi Comapedrosa
|
|
Final
|
12:40
|
1590
|
Final
|
Ruta:
Descripció: En blanc descric la ruta, en blau descric la meva experiència.
Dia 1: Arinsal – Refugi
del pla de l’estany (10:30 – 18:30)
- Lloc d'inici: Parking Arinsal (1590 m)
- Hores caminades: 8h
- Acumulat positiu: 1180 m
- Acumulat negatiu: 712 m
- Pics coronats: Pic de la Burna (2658), Pic de les fonts (2749)
- Lloc final: Refugi Pla de l'estany (2050 m)
Després d’entrar a Andorra, s’ha d’anar seguint les indicacions de
l’estació d’esquí Vallnord-Arinsal. Una vegada es passa el pàrking de l’estació,
s’entra en un túnel, just després de sortir del túnel, es gira a mà dreta i es
puja uns 70 m fins un pla on es pot deixar el cotxe. Des d'allà, comença una
pista forestal per on va el GR-11.
Ens hem aixecat ben d’hora
per arribar a una hora raonable a l’inici de la ruta coneixent que serà bastant
dura. Sortim de casa a les 06:15 i arribem al destí a les 10:00, a la vegada
que ho preparem tot, xerrem amb uns
companys que ens trobem al pàrking, ens donen les 10:30 i comencem a caminar
per la pista forestal.
El nostre objectiu d’avui és arribar fins el refugi
d’Angonella, tot i que si en arribar al coll veiem que és d’hora ens
aventurarem fins al refugi del pla de l’estany, ja que així la ruta del segon
dia es redueix i ens estalviem baixar fins a la vall d’Angonella per tornar a
pujar a l’endemà.
Al cotxe deixem la tenda
de campanya i les màrfegues ja que les dúiem per si feia mal temps i havíem de
dormir prop del cotxe. Al Temps de TV3 donaven dolent però en arribar a
Andorra, veiem que les condicions meteorològiques són bones.
S’ha de continuar el GR-11 fins que es troba una petita casa de pedra
on hi ha una indicació on es pot observar el camí que va cap el refugi del pla
de l’estany i cap el refugi de les fonts. S’ha d’agafar el camí que es dirigeix
cap al refugi de les fonts, s’ha de seguir el camí fins a la bifurcació de les
bordes dels prats nous, on es gafa el camí de pujada cap al coll entre pic de
Clot de Cavall i el pic de Burna.
En no res ens hem de parar
per treure’ns gairebé tota la roba que ens hem posat ja que es comencen a obrir
clarianes i el sol pica amb força. Durant aquesta parada ens trobem un noi i
una noia que pugen direcció la Pica d’Estats amb la intenció de dormir als
estanys.
Caminant pel GR, ens trobem un desviament que posa corriol,
com la ruta és llarga i tenim presa, decidim continuar per
la pista forestal, així que no la deixem fins el desviament cap al refugi de
les fonts.
Ja caminant cap a les
Bordes dels prats nous, fem la primera foto amb la meva càmera... Per sorpresa
meva, no he mirat l’objectiu que tenia posat i he carregat la càmera amb el
teleobjectiu així que tinc un pes mort de ½ kg a la motxilla, aquest cop no
podré fer gaires fotografies.
Des de la indicació del coll, s’ha de pujar uns 600 m de desnivell, el
pendent és dur així que es fa prou ràpid. Una vegada al coll, es poden observar
el Pic de Burna (2658 m) i el Pic de les Fonts (2749 m). A més, també
es poden veure els estanys i la vall d’Angonella, Ordino, Llorts i Arinsal. A
partir d’aquí hi ha dos opcions, baixar fins als estanys i quedar-se al refugi
lliure d’Angonella o bé, carenar per fer el pic de les Fonts i baixar fins el
refugi lliure del pla de l’estany. En aquest cas, la ruta que es descriu és la
del refugi del pla de l’estany.
Arribem a la bifurcació
per començar a pujar cap al coll entre el Pic de Burna i el Pic del Clot de
Cavall, la pujada és dura però s’agraeix que transcorri pel bosc ja que el sol
no molesta tant. La fem en 2 horetes, tot parant per dinar en un prat on trobem
un estany. Abans d’arribar al coll, ens desviem cap a la dreta per veure les
vistes des d'un punt alt on trobem una creu.
Una vegada al coll,
decidim no baixar fins el refugi d’Angonella ja que són les 14:35 i ens veiem
amb força per arribar fins al refugi del Pla de l’estany, ja que així ens
estalviem la baixada i la pujada de l’endemà. Comencem a pujar pel pic de
Burna, la pujada és fàcil però cal tenir en compte que hi ha trams de grimpada,
alguns d’ells exposats.
Al cap de 2 hores arribem
al Pic de les fonts, des del cim veiem 4 persones al costat d’una cabana que
intuïm són els companys que ens hem trobat al pàrking d’Arinsal. Comencem a
baixar fins la collada de Montmantell i, des d'allà, posem rumb cap a la cabana
per veure si podem dormir allà.
Quan arribem a la cabana,
les persones ja han desaparegut. Obrim la porta de la cabana i la trobem
bastant bruta, amb matalassos enrotllats i palers fent de terra. Decidim baixar
fins el refugi del pla de l’estany ja que, segons el mapa, està a 1 hora de
camí.
Comencem a baixar seguint
fites i marques del GR, això ens sorprèn ja que al mapa no apareix cap GR per
on som però, com baixen la vall, decidim seguir-les. Al cap d’una estona, veiem
que aquestes marques del GR comencen a aparèixer tapades amb pintura grisa,
això ens sobta una mica però i deduïm que es van equivocar al pintar-les.
Ens comencem a desesperar
una mica ja que el refugi no apareix, se’ns passa pel cap acabar baixat fins
el cotxe en cas de no trobar-lo, però al cap d’una estona, apareix una teulada, amagada per les roques i la sinuositat del terreny..
Una vegada al refugi ens
trobem amb els 4 companys del pàrking que, ara si, ja podem posa’ls-hi nom:
Quim, Frederic, Francesc i Esteve, tots provinents del Maresme. Per la nostra
sorpresa han preparat foc a la llar de foc del refugi així que decidim baixar
fins el riu per agafar aigua i rentar-nos una mica ja que després podrem entrar
un altre cop en calor. Encara que l'aigua estigui freda, el cos ho agraeix d'allò més i es descansa molt millor al llit.
El vespre el passem
parlant, rient, sopant etc. En la conversa apareix el tema de l’aigua, la
veritat és que mai ens havíem plantejat que podria ser dolenta l’aigua dels
rius de la muntanya, però en Quim insisteix en donar-nos 4 pastilles
potabilitzadores per les 2 jornades que ens queden. També comencem a pensar, en
veient-los cuinar, que va essent hora de fer-nos amb un fogonet per la
muntanya.
Abans d’anar a dormir,
sortim a rentar-nos les dents i veiem que, en la foscor de la nit i apareix una
filera de llumetes que es dirigeixen cap al refugi. Al cap de poc, entren, són
6 persones que acaben dormint en una tenda de campanya dintre de la part
destinada al pastor ja que el refugi està complert.
Dia 2: Refugi del pla de
l’estany – Refugi de Baiau (08:25 – 16:15)
- Lloc d'inici: Refugi Pla de l'estany (2050 m)
- Hores caminades: 6h 30'
- Acumulat positiu: 945 m
- Acumulat negatiu: 480 m
- Pics coronats: Pic de Vallpeguera (2747 m)
- Lloc final: Refugi Baiau (2617 m)
La segona etapa de la travessa és curta, tot i que des del refugi de
Baiau es pot fer alguna excursió. Des del refugi del pla de l’estany, s’ha de
seguir la variant del GR que puja als estanys forcats, la pujada és llarga,
s’han de pujar gairebé 700 m de desnivell. S’ha de tenir en compte que la vall
està orientada al sud i a l’estiu pot convertir-se en un infern si es surt
massa tard del refugi.
La pujada està separada en 2 trams: El primer, puja des del refugi del
pla de l’estany fins els estanys forcats; el segon puja des dels estanys fins
el coll dels estanys forcats.
No hem passat una bona
nit, al deixar al cotxe les màrfegues, hem hagut de compartir llit l’Ester i jo
ja que només havien 2 matalassos i ens han deixat només un. Els companys del
Maresme, tot i ser bona gent, són roncadors i ens han fet passar un calvari,
però, tot i així, hem pogut descansar força.
En llevar-nos a les 7:30,
en Quim torna a encendre el foc i podem esmorzar torrades, cosa poc usual a la
muntanya.
Ens abriguem força ja que
fa prou fred, tot i que sabem que a la que comencem a pujar ens ho haurem de
treure tot un altre cop.
El camí és fàcil, està ben
marcat i es distingeix sense cap mena de problema. En unes 2 hores, ens plantem
a la cabana que hi ha just abans d’arribar als estanys forcats. És una cabana
com la del dia anterior, però aquesta, al no tenir matalassos, està més neta,
es podria dormir tranquil·lament amb màrfega. Continuem pujant fins els estanys
forcats que ens regalen una de les imatges del viatge, són uns estanys
guapíssims.
Una vegada als estanys, la
pujada al coll transcorre per un pedregar traicioner ja que les pedres no estan
gaire fixes.
Des del coll dels estanys forcats, s’ha de continuar la vall i el
rierol fins divisar els estanys i, sobre un turonet, el refugi lliure de Baiau,
propietat de la FEEC. Cal vigilar la baixada ja que la vall està a l’ombra del
pic de Comapedrosa i es poden trobar les pedres congelades (en cas de ser
hivern, amb neu gelada).
Una vegada al coll, baixem
amb molta cura la vall per la gelera de les pedres. En principi, ja hem pujat
tot el que havíem de pujar, a no ser que el refugi no sigui el que ens pensem
i, en aquest cas, decidim allargar fins al cotxe.
All refugi,
decidim quedar-nos-hi a passar la nit. Fem una parada llarga, des de quarts d’1
fins a les 2 per dinar uns ravioli de carn enllaunats. Després de dinar ens
trobem un grup de 3 persones que pugen des del refugi de Vallferrera, parlem un
rato amb ells. Sembla que solen anar a la muntanya, però el tiu no se sap
ubicar gaire bé ja que no distingeix la Pica d’Estats amb el mapa i els
binocles a la mà.
Des del refugi de Baiau, es pot fer un cim en poc més d’1 hora, el camí
no està marcat, però no té pèrdua, només cap enfilar el coll que queda més
enllà del refugi i els estanys i, una vegada al coll, pujar el Pic de Vallpeguera (2720 m). Les vistes
són espectaculars.
A les 2, deixem els
trastos al refugi i comencem a pujar fins el Pic de Vallpeguera. Durant la
pujada, ens trobem amb un ramat de 8/9 Isards que marxen en sentir-nos i amb algun
voltor que sobrevola els nostres caps.
Una vegada arribem al Cim,
disfrutem de les vistes durant una estona, fent fotografies i divisant el camí
que hauríem de fer a l’endemà. Des del cim, podem observar la Pica d’Estats, el
sostre de Catalunya, el pic de Sotllo, la Pica Roja, etc.
Per baixar, decidim fer-ho
per la tartera, la manera més fàcil, ràpida i divertida de baixar, en un tres i
no res ens plantem al refugi, empuxats també pels primers núvols que es veuen.
En arribar al refugi,
agafem ràpidament la roba de recanvi i la tovallola i baixem a l’estany a
rentar-nos i en busca d’aigua.
En arribar al refugi,
coneixem l’Anna i en Jordi, són d’un poblet prop de Reus. Una parella amable,
divertida, amb un munt d’experiència a la muntanya i que ens faria estimar una
miqueta més el muntanyisme. Passem tot el vespre xerrant, aprenent un dels
altres (més nosaltres que ells). Sortim tots unes quantes vegades per fer un
tomb i entrar en calor abans de posar-nos a sopar, moment en el que ens acabem
de decidir per comprar un fogonet per la pròxima travessa. L’Anna i en Jordi
ens expliquen el seu deliri per l’optimització del pes a la motxilla i algunes experiències
passades en les seves sortides.
Després de sopar, ens
conviden a un té, segons la meva sensació, s’han vist reflectits en nosaltres
fa molt de temps i ens ajuden a entrar en calor. Quí sap? Potser aquest és un
gest que farem l’Ester i jo d’aquí uns anys.
A mesura que passen les
hores, la nit ens va envoltant i la boira ens menja fins el moment en el que
sortim fora a rentar-nos les dents. Per segona nit consecutiva, veiem un parell
de llums prop del refugi, encenem les nostres lots i sentim un xiscle, sembla
que venen 2 persones entre la boira. Al cap d’una estona, en
Jordi surt a buscar-les i torna amb la parella que ens vam trobar el dia
anterior que venen de la Pica d’Estats, una pallissa que, de ben segur, no et
permet disfrutar de les vistes i del plaer de la muntanya ja que van haver
d’anar a saco.
A la vegada que sopen, ens
donem compte que no deuen sortir sovint ja que porten la casa a sobre. Ens
donem compte que no ho fem tant malament en quant a optimització de pes, tot i
que l’Anna i en Jordi ens guanyen per golejada.
Al cap d’una estona i
després de contemplar l’espectacle dels estels, ens posem a dormir. encara no
ho sabríem, però seria la millor nit que, fins ara, hem passat a la muntanya en
la nostra vida, vam poder descansar i dormir profundament, sense cap soroll que
ens pertorbés.
Dia 3: Refugi de Baiau -
Arinsal (07:41 – 12:40)
- Lloc d'inici: Refugi Baiau (2617 m)
- Hores caminades: 5 h
- Acumulat positiu: 465 m
- Acumulat negatiu: 1285 m
- Pics coronats: Pic de Comapedrosa (2939 m)
- Lloc final: Parking Arinsal (1590 m)
La tercera etapa de la travessa també és curta, però ja va bé, tenint
en compte que després s’ha d’agafar el cotxe i tornar a casa.
S’agafa el camí just al refugi de Baiau, seguint les marques del GR que
baixen fins l’estany i que el voreja fins que enfila cap al coll pel pedregal.
És una pujada de casi 300 m que es fa en una hora. S’ha de vigilar amb la les
roques ja que poden estar gelades i la pujada té prou pendent per jugar una
mala passada.
Ens aixequem d’hora ja que
es preveu mal temps cap a la tarda i, ja se sap, que la tarda a la muntanya pot
començar tranquil·lament a les 12 del migdia.
Ens abriguem bé ja que fa
bastant de fred (dintre del refugi estàvem a la nit a 12 ºC). Ens posem a
recollir-ho tot i a esmorzar. Ja queda poc menjar, gairebé no sobrarà res.
Abans de marxar però, li demano a en Jordi que m’expliqui com munta el ràpel
per portar el mínim pes possible a la motxilla i m’explica que ho fa amb una
baga llarga, un mosquetó i un nus dinàmic amb la corda en doble. És quelcom que
hauré de practicar per dominar-ho a la perfecció per la pròxima travessa.
Ens esperem un rato per a
que aclareixi i no així no necessitar les frontals. Primer surten en Jordi i
l’Anna i, al cap de 5 minuts, sortim nosaltres. Ells enfilen el camí que vam
fer nosaltres ahir cap el pic de Vallpeguera per carenar fins el refugi de
Vallferrera (on tenen el cotxe) i nosaltres ens dirigim cap al port de Baiau
(En groc la baixada del dia anterior, en verd la pujada del tercer dia).
El camí és senzill i la
pujada, tot i que dura, es fa curta. A la vegada que pugem, ens quedem
maravejats dels colors de la matinada i de les vistes que ens regala la vall.
Una vegada al port de Baiau, es pot fer el pic de Comapedrosa per diferents
camins. El més habitual és baixar fins gairebé l’estany i tornar a pujar per la
carena, el més entretingut és pujar el pic de Baiau i crestejar fins el Comapedrosa (2939 m). El camí que aquí
es descriu és pujar des del port de Baiau de forma diagonal fins el coll que
separa els dos pics i, des d'allà, pujar per la cresta fins el cim.
Des del port de Baiau, ja
hem perdut de vista els amics de Reus i veiem la parella de la Pica sortint del
Refugi. Decidim que tenim temps per coronar el Comapedrosa i ho fem
inventant-nos un camí que puja en diagonal fins el coll. És una pujada que
transcorre per pedres però que es fa tranquil·lament fins el coll.
Una vegada a
la cresta, hem de posar tots els sentits ja que el vent bufa amb força i sovint
hem de clavar el pal per assegurar la trepitjada.
Després de ¾ d’hora de
sortir del port, coronem el Comapedrosa, des del cim les vistes són
espectaculars, es veu gran part d’Andorra, part dels Pirineus Catalans,
Francesos i crec que es divisa el massís de l’Aneto i la Maladeta.
Per baixar del cim, es pot fer seguint el camí que perfila la carena o
per la tartera. La drecera està tancada per motius de conservació del medi,
així que la manera més ràpida de baixar és per la tartera del costat fins
interceptar de nou el GR.
Després d’haver fer les
fotos corresponents, decidim baixar a buscar el camí del GR per la tartera. La drecera
la trobem tallada per motius de conservació del medi, així que hem de baixar
per una tartera una mica més llarga, però en un 3 i no res, interceptem el camí
just en el moment que ho fan els companys de la Pica.
Continuem caminant pel GR,
passem l’estany negre i comencem a descendir la vall de Comapedrosa, sabem que,
a partir d’aquí començarem a creuar-nos amb més gent, però, sorprenentment no
ens trobem més que 5 ó 6 persones pujant.
El camí baixa sense descans tota la vall i en tot moment hi ha marques
del GR així que no té pèrdua. Només cal seguir el camí, passant per sota del
refugi de Comapedrosa (el GR no passa per la porta sinó a uns 20 m per sota
d’aquest). S’ha de travessar un parell de cops el riu fins arribar al punt de
bifurcació del GR que desvia el camí cap a Arinsal o bé cap al refugi del pla
de l’estany. En total es baixen uns 1285 m des del cim així que millor portar
pals per descansar els genolls.
Només fem una parada per
treure’ns part de roba després de baixar de l’estany negre i ja quasi no parem
fins el cotxe. Arribem a les 12:40 al cotxe, amb la sensació d’haver fer una
ruta espectacular i d’haver conegut a gent extraordinària.
Cada cop ens agrada encara
més la muntanya i, trobar-nos a gent com en Jordi i l’Anna fa que l’experiència
sigui encara més enriquidora.
Com sempre, només arribar a casa ja tinc ganes d’obrir
els ulls a l’endemà i trobar-me al mig de la natura, calçar-me les botes i
sortir a caminar.
