No oblidem els nostres orígens, els nostres instints, som animals i som fills de la terra...

viernes, 12 de octubre de 2012

Travessa 3 dies a Comapedrosa


Aquí deixo la resenya de la ruta feta al pont del Pilar del 2012 per Comapedrosa. En aquesta travessa vaig estrenar les botes semirígides noves de La Esportiva (Trango S Evo GTX). Genial, cap ampolla!

Resum

Inici: Passada l’estació d’esquí d’Arinsal, sortint del túnel a la dreta, (42º 34’ 46’’ N i 1º 28’ 42’’ E)
Fi: Ruta circular
Temps: 3 dies
Desnivell positiu acumulat: 2590 m aprox.
Desnivell negatiu acumulat: 2590 m aprox.
Nº de pics coronats: 4
Integrants: Sergi i Ester

Pics coronats:
1 Pic de la Burna (2658 m)                                          
2 Pic de les Fonts (2749 m)                                                        
3 Pic de Vallpeguera (2747 m)                  
4 Pic de Comapedrosa (2939 m)

Observacions: Cal portar aigua per una jornada complerta ja que fins que no s’arriba al primer refugi no se’n troba. La resta de dies, es pot agafar aigua al començament de cada ruta. A l’hivern cal portar grampons i piolet per fer la cresta fins al pic de les fonts, per pujar els colls i per fer la cresta de Baiau a Comapedrosa.

Dades:

PUNT
HORA
ALTITUT (m)
REFERÈNCIA
Dia 1
Inici
10:30
1590
Inici
1
11:21
1885
Bifurcació GR 11
2
12:27
2000
Bordes dels Prats Nous
3
14:35
2590
Coll del Pic de la Bruna
4
16:50
2749
Pic de les Fonts
5
18:30
2050
Refugi Pla de l'Estany
Dia 2
5
8:25
2050
Refugi Pla de l'Estany
6
10:30
2630
Cabana dels Estanys Forcats
7
11:15
2735
Coll dels Estanys Forcats
8
12:30
2510
Refugi de Baiau
8
14:00
2510
Refugi de Baiau
9
15:20
2720
Pic de Vallpeguera
8
16:15
2510
Refugi de Baiau
Dia 3
8
7:41
2510
Refugi de Baiau
10
8:40
2770
Port de Baiau
11
9:20
2939
Pic de Comapedrosa
12
10:00
2650
Intercepció GR
13
11:12
2225
GR - Refugi Comapedrosa
Final
12:40
1590
Final

Ruta:


Descripció: En blanc descric la ruta, en blau descric la meva experiència.


Dia 1: Arinsal – Refugi del pla de l’estany (10:30 – 18:30)
- Lloc d'inici: Parking Arinsal (1590 m)
- Hores caminades: 8h
- Acumulat positiu: 1180 m
- Acumulat negatiu: 712 m
- Pics coronats: Pic de la Burna (2658), Pic de les fonts (2749)
- Lloc final: Refugi Pla de l'estany (2050 m)

Després d’entrar a Andorra, s’ha d’anar seguint les indicacions de l’estació d’esquí Vallnord-Arinsal. Una vegada es passa el pàrking de l’estació, s’entra en un túnel, just després de sortir del túnel, es gira a mà dreta i es puja uns 70 m fins un pla on es pot deixar el cotxe. Des d'allà, comença una pista forestal per on va el GR-11.

Ens hem aixecat ben d’hora per arribar a una hora raonable a l’inici de la ruta coneixent que serà bastant dura. Sortim de casa a les 06:15 i arribem al destí a les 10:00, a la vegada que  ho preparem tot, xerrem amb uns companys que ens trobem al pàrking, ens donen les 10:30 i comencem a caminar per la pista forestal.

El nostre objectiu d’avui és arribar fins el refugi d’Angonella, tot i que si en arribar al coll veiem que és d’hora ens aventurarem fins al refugi del pla de l’estany, ja que així la ruta del segon dia es redueix i ens estalviem baixar fins a la vall d’Angonella per tornar a pujar a l’endemà.

Al cotxe deixem la tenda de campanya i les màrfegues ja que les dúiem per si feia mal temps i havíem de dormir prop del cotxe. Al Temps de TV3 donaven dolent però en arribar a Andorra, veiem que les condicions meteorològiques són bones.

S’ha de continuar el GR-11 fins que es troba una petita casa de pedra on hi ha una indicació on es pot observar el camí que va cap el refugi del pla de l’estany i cap el refugi de les fonts. S’ha d’agafar el camí que es dirigeix cap al refugi de les fonts, s’ha de seguir el camí fins a la bifurcació de les bordes dels prats nous, on es gafa el camí de pujada cap al coll entre pic de Clot de Cavall i el pic de Burna.

En no res ens hem de parar per treure’ns gairebé tota la roba que ens hem posat ja que es comencen a obrir clarianes i el sol pica amb força. Durant aquesta parada ens trobem un noi i una noia que pugen direcció la Pica d’Estats amb la intenció de dormir als estanys.
Caminant pel GR, ens trobem un desviament que posa corriol, com la ruta és llarga i tenim presa, decidim continuar per la pista forestal, així que no la deixem fins el desviament cap al refugi de les fonts.

Ja caminant cap a les Bordes dels prats nous, fem la primera foto amb la meva càmera... Per sorpresa meva, no he mirat l’objectiu que tenia posat i he carregat la càmera amb el teleobjectiu així que tinc un pes mort de ½ kg a la motxilla, aquest cop no podré fer gaires fotografies.

Des de la indicació del coll, s’ha de pujar uns 600 m de desnivell, el pendent és dur així que es fa prou ràpid. Una vegada al coll, es poden observar el Pic de Burna (2658 m) i el Pic de les Fonts (2749 m). A més, també es poden veure els estanys i la vall d’Angonella, Ordino, Llorts i Arinsal. A partir d’aquí hi ha dos opcions, baixar fins als estanys i quedar-se al refugi lliure d’Angonella o bé, carenar per fer el pic de les Fonts i baixar fins el refugi lliure del pla de l’estany. En aquest cas, la ruta que es descriu és la del refugi del pla de l’estany.

Arribem a la bifurcació per començar a pujar cap al coll entre el Pic de Burna i el Pic del Clot de Cavall, la pujada és dura però s’agraeix que transcorri pel bosc ja que el sol no molesta tant. La fem en 2 horetes, tot parant per dinar en un prat on trobem un estany. Abans d’arribar al coll, ens desviem cap a la dreta per veure les vistes des d'un punt alt on trobem una creu.


Una vegada al coll, decidim no baixar fins el refugi d’Angonella ja que són les 14:35 i ens veiem amb força per arribar fins al refugi del Pla de l’estany, ja que així ens estalviem la baixada i la pujada de l’endemà. Comencem a pujar pel pic de Burna, la pujada és fàcil però cal tenir en compte que hi ha trams de grimpada, alguns d’ells exposats.


Des de el coll, s’ha d'anar carenant fins el Pic de les Fonts, es pot fer tot caminant menys la part del Pic de Bruna que s’ha de grimpar, els passos són fàcils però n’hi ha algun d’exposat. Una vegada al Pic de les Fonts, s’ha d’anar cap al coll de Montmantell i, des d'allà, baixar la vall fins trobar una cabana situada al costat d’uns estanys. Des d’aquí, hi ha marques de GR equivocades i a vegades tapades però que si es segueixen arriben fins el refugi del pla de l’estany, simplement s’ha de seguir la vall fins que trobem l’estany del refugi (Refugi lliure amb llar de foc que compta amb 6 lliteres, 2 de les quals tenen matalàs).

Al cap de 2 hores arribem al Pic de les fonts, des del cim veiem 4 persones al costat d’una cabana que intuïm són els companys que ens hem trobat al pàrking d’Arinsal. Comencem a baixar fins la collada de Montmantell i, des d'allà, posem rumb cap a la cabana per veure si podem dormir allà.


Quan arribem a la cabana, les persones ja han desaparegut. Obrim la porta de la cabana i la trobem bastant bruta, amb matalassos enrotllats i palers fent de terra. Decidim baixar fins el refugi del pla de l’estany ja que, segons el mapa, està a 1 hora de camí.

Comencem a baixar seguint fites i marques del GR, això ens sorprèn ja que al mapa no apareix cap GR per on som però, com baixen la vall, decidim seguir-les. Al cap d’una estona, veiem que aquestes marques del GR comencen a aparèixer tapades amb pintura grisa, això ens sobta una mica però i deduïm que es van equivocar al pintar-les.

Ens comencem a desesperar una mica ja que el refugi no apareix, se’ns passa pel cap acabar baixat fins el cotxe en cas de no trobar-lo, però al cap d’una estona, apareix una teulada, amagada per les roques i la sinuositat del terreny..

Una vegada al refugi ens trobem amb els 4 companys del pàrking que, ara si, ja podem posa’ls-hi nom: Quim, Frederic, Francesc i Esteve, tots provinents del Maresme. Per la nostra sorpresa han preparat foc a la llar de foc del refugi així que decidim baixar fins el riu per agafar aigua i rentar-nos una mica ja que després podrem entrar un altre cop en calor. Encara que l'aigua estigui freda, el cos ho agraeix d'allò més i es descansa molt millor al llit.

El vespre el passem parlant, rient, sopant etc. En la conversa apareix el tema de l’aigua, la veritat és que mai ens havíem plantejat que podria ser dolenta l’aigua dels rius de la muntanya, però en Quim insisteix en donar-nos 4 pastilles potabilitzadores per les 2 jornades que ens queden. També comencem a pensar, en veient-los cuinar, que va essent hora de fer-nos amb un fogonet per la muntanya.

Abans d’anar a dormir, sortim a rentar-nos les dents i veiem que, en la foscor de la nit i apareix una filera de llumetes que es dirigeixen cap al refugi. Al cap de poc, entren, són 6 persones que acaben dormint en una tenda de campanya dintre de la part destinada al pastor ja que el refugi està complert.



Dia 2: Refugi del pla de l’estany – Refugi de Baiau (08:25 – 16:15)

- Lloc d'inici: Refugi Pla de l'estany (2050 m)
- Hores caminades: 6h 30'
- Acumulat positiu: 945 m
- Acumulat negatiu: 480 m
- Pics coronats: Pic de Vallpeguera (2747 m)
- Lloc final: Refugi Baiau (2617 m)

La segona etapa de la travessa és curta, tot i que des del refugi de Baiau es pot fer alguna excursió. Des del refugi del pla de l’estany, s’ha de seguir la variant del GR que puja als estanys forcats, la pujada és llarga, s’han de pujar gairebé 700 m de desnivell. S’ha de tenir en compte que la vall està orientada al sud i a l’estiu pot convertir-se en un infern si es surt massa tard del refugi.

La pujada està separada en 2 trams: El primer, puja des del refugi del pla de l’estany fins els estanys forcats; el segon puja des dels estanys fins el coll dels estanys forcats.

No hem passat una bona nit, al deixar al cotxe les màrfegues, hem hagut de compartir llit l’Ester i jo ja que només havien 2 matalassos i ens han deixat només un. Els companys del Maresme, tot i ser bona gent, són roncadors i ens han fet passar un calvari, però, tot i així, hem pogut descansar força.
En llevar-nos a les 7:30, en Quim torna a encendre el foc i podem esmorzar torrades, cosa poc usual a la muntanya.

Ens abriguem força ja que fa prou fred, tot i que sabem que a la que comencem a pujar ens ho haurem de treure tot un altre cop.

El camí és fàcil, està ben marcat i es distingeix sense cap mena de problema. En unes 2 hores, ens plantem a la cabana que hi ha just abans d’arribar als estanys forcats. És una cabana com la del dia anterior, però aquesta, al no tenir matalassos, està més neta, es podria dormir tranquil·lament amb màrfega. Continuem pujant fins els estanys forcats que ens regalen una de les imatges del viatge, són uns estanys guapíssims.


Una vegada als estanys, la pujada al coll transcorre per un pedregar traicioner ja que les pedres no estan gaire fixes.

Des del coll dels estanys forcats, s’ha de continuar la vall i el rierol fins divisar els estanys i, sobre un turonet, el refugi lliure de Baiau, propietat de la FEEC. Cal vigilar la baixada ja que la vall està a l’ombra del pic de Comapedrosa i es poden trobar les pedres congelades (en cas de ser hivern, amb neu gelada).

Una vegada al coll, baixem amb molta cura la vall per la gelera de les pedres. En principi, ja hem pujat tot el que havíem de pujar, a no ser que el refugi no sigui el que ens pensem i, en aquest cas, decidim allargar fins al cotxe.
All refugi, decidim quedar-nos-hi a passar la nit. Fem una parada llarga, des de quarts d’1 fins a les 2 per dinar uns ravioli de carn enllaunats. Després de dinar ens trobem un grup de 3 persones que pugen des del refugi de Vallferrera, parlem un rato amb ells. Sembla que solen anar a la muntanya, però el tiu no se sap ubicar gaire bé ja que no distingeix la Pica d’Estats amb el mapa i els binocles a la mà.

Des del refugi de Baiau, es pot fer un cim en poc més d’1 hora, el camí no està marcat, però no té pèrdua, només cap enfilar el coll que queda més enllà del refugi i els estanys i, una vegada al coll, pujar el Pic de Vallpeguera (2720 m). Les vistes són espectaculars.

A les 2, deixem els trastos al refugi i comencem a pujar fins el Pic de Vallpeguera. Durant la pujada, ens trobem amb un ramat de 8/9 Isards que marxen en sentir-nos i amb algun voltor que sobrevola els nostres caps.

Una vegada arribem al Cim, disfrutem de les vistes durant una estona, fent fotografies i divisant el camí que hauríem de fer a l’endemà. Des del cim, podem observar la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya, el pic de Sotllo, la Pica Roja, etc.


Per baixar, decidim fer-ho per la tartera, la manera més fàcil, ràpida i divertida de baixar, en un tres i no res ens plantem al refugi, empuxats també pels primers núvols que es veuen.

En arribar al refugi, agafem ràpidament la roba de recanvi i la tovallola i baixem a l’estany a rentar-nos i en busca d’aigua.


En arribar al refugi, coneixem l’Anna i en Jordi, són d’un poblet prop de Reus. Una parella amable, divertida, amb un munt d’experiència a la muntanya i que ens faria estimar una miqueta més el muntanyisme. Passem tot el vespre xerrant, aprenent un dels altres (més nosaltres que ells). Sortim tots unes quantes vegades per fer un tomb i entrar en calor abans de posar-nos a sopar, moment en el que ens acabem de decidir per comprar un fogonet per la pròxima travessa. L’Anna i en Jordi ens expliquen el seu deliri per l’optimització del pes a la motxilla i algunes experiències passades en les seves sortides.


Després de sopar, ens conviden a un té, segons la meva sensació, s’han vist reflectits en nosaltres fa molt de temps i ens ajuden a entrar en calor. Quí sap? Potser aquest és un gest que farem l’Ester i jo d’aquí uns anys.

A mesura que passen les hores, la nit ens va envoltant i la boira ens menja fins el moment en el que sortim fora a rentar-nos les dents. Per segona nit consecutiva, veiem un parell de llums prop del refugi, encenem les nostres lots i sentim un xiscle, sembla que venen 2 persones entre la boira. Al cap d’una estona, en Jordi surt a buscar-les i torna amb la parella que ens vam trobar el dia anterior que venen de la Pica d’Estats, una pallissa que, de ben segur, no et permet disfrutar de les vistes i del plaer de la muntanya ja que van haver d’anar a saco.

A la vegada que sopen, ens donem compte que no deuen sortir sovint ja que porten la casa a sobre. Ens donem compte que no ho fem tant malament en quant a optimització de pes, tot i que l’Anna i en Jordi ens guanyen per golejada.

Al cap d’una estona i després de contemplar l’espectacle dels estels, ens posem a dormir. encara no ho sabríem, però seria la millor nit que, fins ara, hem passat a la muntanya en la nostra vida, vam poder descansar i dormir profundament, sense cap soroll que ens pertorbés.


Dia 3: Refugi de Baiau - Arinsal (07:41 – 12:40)

- Lloc d'inici: Refugi Baiau (2617 m)
- Hores caminades: 5 h
- Acumulat positiu: 465 m
- Acumulat negatiu: 1285 m
- Pics coronats: Pic de Comapedrosa (2939 m)
- Lloc final: Parking Arinsal (1590 m)

La tercera etapa de la travessa també és curta, però ja va bé, tenint en compte que després s’ha d’agafar el cotxe i tornar a casa.
S’agafa el camí just al refugi de Baiau, seguint les marques del GR que baixen fins l’estany i que el voreja fins que enfila cap al coll pel pedregal. És una pujada de casi 300 m que es fa en una hora. S’ha de vigilar amb la les roques ja que poden estar gelades i la pujada té prou pendent per jugar una mala passada.

Ens aixequem d’hora ja que es preveu mal temps cap a la tarda i, ja se sap, que la tarda a la muntanya pot començar tranquil·lament a les 12 del migdia.

Ens abriguem bé ja que fa bastant de fred (dintre del refugi estàvem a la nit a 12 ºC). Ens posem a recollir-ho tot i a esmorzar. Ja queda poc menjar, gairebé no sobrarà res. Abans de marxar però, li demano a en Jordi que m’expliqui com munta el ràpel per portar el mínim pes possible a la motxilla i m’explica que ho fa amb una baga llarga, un mosquetó i un nus dinàmic amb la corda en doble. És quelcom que hauré de practicar per dominar-ho a la perfecció per la pròxima travessa.

Ens esperem un rato per a que aclareixi i no així no necessitar les frontals. Primer surten en Jordi i l’Anna i, al cap de 5 minuts, sortim nosaltres. Ells enfilen el camí que vam fer nosaltres ahir cap el pic de Vallpeguera per carenar fins el refugi de Vallferrera (on tenen el cotxe) i nosaltres ens dirigim cap al port de Baiau (En groc la baixada del dia anterior, en verd la pujada del tercer dia).


El camí és senzill i la pujada, tot i que dura, es fa curta. A la vegada que pugem, ens quedem maravejats dels colors de la matinada i de les vistes que ens regala la vall.



Una vegada al port de Baiau, es pot fer el pic de Comapedrosa per diferents camins. El més habitual és baixar fins gairebé l’estany i tornar a pujar per la carena, el més entretingut és pujar el pic de Baiau i crestejar fins el Comapedrosa (2939 m). El camí que aquí es descriu és pujar des del port de Baiau de forma diagonal fins el coll que separa els dos pics i, des d'allà, pujar per la cresta fins el cim.

Des del port de Baiau, ja hem perdut de vista els amics de Reus i veiem la parella de la Pica sortint del Refugi. Decidim que tenim temps per coronar el Comapedrosa i ho fem inventant-nos un camí que puja en diagonal fins el coll. És una pujada que transcorre per pedres però que es fa tranquil·lament fins el coll.

Una vegada a la cresta, hem de posar tots els sentits ja que el vent bufa amb força i sovint hem de clavar el pal per assegurar la trepitjada.


Després de ¾ d’hora de sortir del port, coronem el Comapedrosa, des del cim les vistes són espectaculars, es veu gran part d’Andorra, part dels Pirineus Catalans, Francesos i crec que es divisa el massís de l’Aneto i la Maladeta.


Per baixar del cim, es pot fer seguint el camí que perfila la carena o per la tartera. La drecera està tancada per motius de conservació del medi, així que la manera més ràpida de baixar és per la tartera del costat fins interceptar de nou el GR.

Després d’haver fer les fotos corresponents, decidim baixar a buscar el camí del GR per la tartera. La drecera la trobem tallada per motius de conservació del medi, així que hem de baixar per una tartera una mica més llarga, però en un 3 i no res, interceptem el camí just en el moment que ho fan els companys de la Pica.

Continuem caminant pel GR, passem l’estany negre i comencem a descendir la vall de Comapedrosa, sabem que, a partir d’aquí començarem a creuar-nos amb més gent, però, sorprenentment no ens trobem més que 5 ó 6 persones pujant.

El camí baixa sense descans tota la vall i en tot moment hi ha marques del GR així que no té pèrdua. Només cal seguir el camí, passant per sota del refugi de Comapedrosa (el GR no passa per la porta sinó a uns 20 m per sota d’aquest). S’ha de travessar un parell de cops el riu fins arribar al punt de bifurcació del GR que desvia el camí cap a Arinsal o bé cap al refugi del pla de l’estany. En total es baixen uns 1285 m des del cim així que millor portar pals per descansar els genolls.

Només fem una parada per treure’ns part de roba després de baixar de l’estany negre i ja quasi no parem fins el cotxe. Arribem a les 12:40 al cotxe, amb la sensació d’haver fer una ruta espectacular i d’haver conegut a gent extraordinària.


Cada cop ens agrada encara més la muntanya i, trobar-nos a gent com en Jordi i l’Anna fa que l’experiència sigui encara més enriquidora.


Com sempre, només arribar a casa ja tinc ganes d’obrir els ulls a l’endemà i trobar-me al mig de la natura, calçar-me les botes i sortir a caminar.

3 comentarios:

  1. Amb les temperatures que feien al cim, no hi ha una altra cara a posar.

    ResponderEliminar
  2. Bones, pinta molt bé aquesta ruta! Tens el track? M'agradaria fer-la la setmana que ve. Gràcies!

    Rubèn

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola!
      Doncs no, no tinc el track, en aquells temps no era tan comú portar-ne hehe.
      No és conplicat, amb un mapa i una mica d'orientació no és difícil. El Cami del comapedrosa és ben marcat.

      Eliminar